La participació de la dona en els castells

Gràcies a la introducció de la dona, els castells són els que són actualment tot i considerar-se una activitat pròpiament masculina degut al requeriment d’esforç físic. 

Avui es celebra el dia mundial contra la Violència de Gènere. En un dia tant representatiu pel sector femení cal fer una esmena sobre el paper de la dona en el món dels castells. 

Els castells, durant gairebé dos-cents anys, havien estat una activitat purament masculina; amb alguna col·laboració esporàdica i anecdòtica d'alguna persona del sexe femení propera a l'activitat castellera per lligams bàsicament familiars. No és fins a l'aparició dels Minyons de Terrassa l'any 1979, una colla que neix en un context de reivindicació, modernitat i progressisme, que la dona s'incorpora en situació d'igualtat, al fet casteller. En el si dels Minyons, ni es planteja el fet que la dona pugui ser exclosa d'una activitat cultural, lúdica, festiva i, fins i tot, físicament dura com són els castells. Fins llavors, com a molt podia ser l'enxaneta, però no participava en al dinàmica de la colla ni ocupava altres posicions del tronc del castell, nucli o pinya.

La primera dona castellera va ser Aurora Benet, una dona ara ja gran a la Colla Vella Xiquets de Valls. Antigament, sota una educació masclista a Espanya, aquesta activitat era exclusivament d’homes ja que es desconfiava sobre la capacitat de la dona per activitats físiques. Puntualment les dones havien participat en les construccions humanes, però no va ser fins els anys vuitanta del segle XX quan van incorporar-se de forma activa. La colla pionera en introduir les dones va ser Minyons de Terrassa, colla nascuda el 79, a nivell col·lectiu. Tot i això, Valls acull la primera dona castellera.

A partir d'ara la cosa canvia rotundament. Els Minyons de Terrassa, que aviat destaquen pel seu fulgurant progrés tècnic, presenten uns troncs formats, des del primer moment, per homes i dones indiferentment. Ben aviat, quan els seus castells són model d'innovació tècnica pel que fa a perfecció i esveltesa, una de les claus principals i més importants d'aquest èxit, és la introducció de dones, respecte a les colles de la zona tradicional, en posicions claus per l'evolució i desenvolupament tècnic de les construccions humanes: tant als troncs dels castells, com a les pinyes, folres, etc. L'escepticisme i les crítiques dels sectors més refractaris als canvis, són aviat eclipsades pels resultats més que excel·lents, d'una proposta que, a finals del segle XX, no pot ser qüestionada amb cap mena d'argument.  

Es pot dir que des de la introducció de la dona dins al món casteller els castells han anat evolucionant cap al cel, es a dir, que gràcies a la participació del sector femení els castells són més alts. Cert és que la força física de l’home vers la dona ve a ser diferent però la dona té altres qualitats fisiològiques naturals els quals li fan que tingui un paper redundant als castells. Si analitzem les colles més grans les parts més altes dels castells solen estar formades per dones o noies joves ja que són molt més àgils i solen pesar molt menys respecte als homes. Per tant, per alçar castells la força no és la principal habilitat requerida, car la tècnica té el paper fonamental i els castellers treballen junts en funció de l'alçada i el pes. La introducció de la dona en els castells és doncs la clau de volta, per a molts castellers, que propiciarà el gran desenvolupament tècnic d'aquest període esplendorós.