Molt més que un simple sopar

El sopar més esperats pels castellers, un sopar on tothom penja la camisa i celebra el final de temporada amb les seves millors gales sempre es realitza entre els tres primers caps de setmana de novembre.

Cada colla convencional finalitza la seva temporada amb la cloenda d’un sopar de gala en condicions per a tots els integrants de la colla juntament amb acompanyants extres. En aquests sopars és característic veure la gent d’etiqueta ja que és una ocasió molt especial i diferent. Acostumats a la mateixa vestimenta rutinària, solen posar-se les seves millors gales per exaltar el seu millor aspecte. Aquest esdeveniment de cloenda no es limita en un simple sopar, sinó està ple d’actes organitzats per la junta directiva. Cada acte varia en funció de la colla i de les seves preferències i gustos. 

El passat dissabte vara ésser el sopar de final de temporada dels Nois de la torre. El sopar es va dur a terme en el casal municipal del poble on normalment es celebren la majoria de les festes d’allà. La colla va citar a tots els castellers a les nou de la nit rebent-los amb una copa de xampany i una fotografia amb els teus  familiars en el fotocol preparat. La gent es va anar seient en taules rodones en funció de les seves afinitats. En la taula presidencial es trobava reservada pel cap de colla dels Nois, Bado Canyelles i el president Josep Maria Busquets. Aquests estaven acompanyants pel regidor de cultura de Torredembarra i de l’alcalde actual Enric Grangel. El sopar va estar acompanyat d’un menú molt suculent i per paladars exquisits. 

Va ser en el moment entre el postres i el cafè que va tenir lloc els actes més emotius per a la colla. Com bé es sap no han tingut un final de temporada com ells se l’esperaven, tot i això els vídeos van ser la causa de que milers de llàgrimes caiguessin pels rostres dels convidats. Seguidament van presentar dos premis. Un, estrenat aquest any, el premi la Plaça de la Verdura on s’honorava aquell casteller més antic i fidel a la colla. El premi va ser atorgat al famós Vericat. El segon premi és el premi més esperat per tots i el que porta una llarga trajectòria, el premi al Casteller de l’any. Aquest any se li va donar el premi a un casteller que porta una trajectòria de cinc anys a la colla. El motiu va ser més que senzill i fàcil en la seva pressa de decisió. Ell és en Manel Muñoz, un home que viu a Barcelona i, juntament amb la seva filla, porten viatjant setmanalment a Torredembarra per tal d’assajar amb els Nois en comptes d’haver decidit apuntar-se a una colla de la província de Barcelona. 

La cerimònia va finalitzar amb un punxa discos fins les tres del mati. Seguidament, majoritàriament la gent jove i d’alguns no tan joves van acabar a la famosa discoteca La Masia, de Torredembarra, per continuar la festa.